Projecte educatiu del Masnou

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

«Al Masnou, l’educació ens mou!» és el lema del Projecte educatiu del Masnou (PEM), una eina que ha de servir per convertir el Masnou en una vila educadora per a tots els seus veïns i veïnes, de totes les edats i condicions.

El novembre de 2020 es va engegar el procés d’elaboració del PEM amb la voluntat de construir-lo amb totes les persones que s’hi volguessin sumar i dir-hi la seva en tallers, xerrades i debats mitjançant un procés participatiu per elaborar la diagnosi del projecte, les àrees de participació i l’execució de totes les propostes.

L’objectiu del PEM és abordar l’educació des d’una mirada àmplia i transversal, compartint esforços i mobilitzant les energies i els recursos de l’Administració, les entitats i la ciutadania.

Així és el PEM

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

Reptes Generals

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

Ecosistema educatiu del Masnou

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

Més de 284 organismes, entre recursos educatius, programes i activitats, agents educadors, empreses, entitats i col·lectius, formen part de l’Ecosistema educatiu del Masnou. 

Al Masnou som vila educadora!

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

L’any 2022, el Masnou va entrar a formar part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores per tal d’impulsar el PEM i convertir el municipi en vila educadora.

En una vila educadora, l’educació transcendeix els murs de l’escola per impregnar tot el poble i transformar-lo en un espai de respecte a la vida i la diversitat. Una ciutat o vila educadora viu en un procés permanent que té com a finalitat la construcció de comunitat i d’una ciutadania lliure, responsable i solidària, capaç de conviure en la diferència, de solucionar pacíficament els seus conflictes i de treballar per al bé comú; una ciutadania conscient dels reptes que afronta actualment la humanitat i amb coneixements i habilitats que li permeten de fer-se corresponsable de la cerca de solucions que exigeix el moment històric que vivim.

Les ciutats educadores es fonamenten en els vint principis establerts a la Carta de Ciutats Educadores.

HISTÒRIA VIVA

Història Viva és un projecte de participació ciutadana sorgit del Projecte educatiu del Masnou, amb els objectius de recuperar la memòria històrica del Masnou

Història Viva

 
 
Fes clic als números per descobrir el que la història viva del nostre poble té per explicar-te

Història Viva
Plaça Nova de les Dones del Tèxtil Carrer de Maria Canaleta Carrer de les Germanes Escardó Valls Carrer de Rosa Sensat Carrer de l’Esperança Carrer de Santa Rosa Carrer de Maria Ferrer Mosset Plaça de Marcel·lina de Monteys Altres testimonis

Plaça Nova de les Dones del Tèxtil

En aquest indret hi havia l’antiga fàbrica tèxtil Maristany Hermanos (popularment Cal Soberano), fundada l’any 1877. Va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de la vila, juntament amb Can Xala. Hi treballaven prop d’un 80 % de dones, que teixien veles per a vaixells i, més tard, sacs i lones. Als anys seixanta, al costat, s’hi va instal·lar la fàbrica tèxtil DOGI, que va anar comprant terrenys de la fàbrica de Cal Soberano. Quan la DOGI va canviar de lloc, es va crear la plaça actual i l’Ajuntament va decidir homenatjar les treballadores de les fàbriques posant el nom actual a la plaça.

 Àudio Rosa Maria Humet Llinàs

 Àudio Salvador Armero

 Àudio Gerardo Maristany Buscà

Carrer de Maria Canaleta

Maria Canaleta i Abellà (Barberà de la Conca, 1896 – el Masnou, 1980) va ser mestra i directora de l’escola municipal del Masnou (actual Escola Ocata) durant molts anys. Va ser destinada al Masnou l’any 1923, on va treballar la resta de la seva vida, tret del període de 1939 a 1942, en què va ser depurada per la seva ideologia d'esquerres i catalanista i va ser destinada fora de Catalunya. Va ensenyar segons el mètode Montessori, basat en l'experimentació. Fou molt estimada per les seves alumnes. L'any 1980, l'Ajuntament va posar el seu nom a aquest nou carrer de la vila.

 Àudio Jordi Pericot Canaleta

Marta Font Jordana

Carrer de les Germanes Escardó Valls

Les germanes Escardó Valls són Maria del Pilar (Barcelona, 1892 – 1969) i Maria Cinta (Barcelona, ? – 1971). Vivien a Barcelona i passaven el cap de setmana i els estius al Masnou. Tenien un germà anomenat Josep Maria, intendent mercantil, que va morir als 44 anys, l’any 1944, quan l’avió en què viatjava es va estavellar. Seguint el designi del seu germà d’erigir un temple, les germanes van comprar un terreny davant de casa seva i hi van construir una església (l’església del Pilar). Per aquesta raó es va posar el seu nom a un carrer de la zona.

 Àudio Rosa Pagès Arenas

Marta Font Jordana

Carrer de Rosa Sensat

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 – Barcelona, 1961) fou mestra i pedagoga, i va contribuir notablement al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Va desenvolupar una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius i va aplicar la pedagogia de l'Escola Nova, que posava els infants al centre del projecte educatiu –respectava la seva individualitat i els seus interessos– i es mantenia fidel als principis d'escola pública, laica i catalana. Al Masnou es va posar el seu nom a una escola i a aquest carrer.

 Àudio Maite Pou Grau

Carrer de l’Esperança

El carrer de l’Esperança deu el nom a la hisendada Esperança Font Roda (Tarragona, 1811 – Barcelona, 1880), propietària de Can Malet per matrimoni amb el darrer hereu, Gaspar Malet Cases. Posseïa terres al voltant de Can Malet, al centre de la vila. L’any 1847 va urbanitzar el seu terreny, anomenat la Mina, per on passava la mina d’aigua Malet, per construir-hi cases i carrers, i hi va crear el carrer que du el seu nom.

 Àudio Rita Poch Soler

Carrer de Santa Rosa

El carrer es diu així en record de Rosa Fontanills Rosés (el Masnou, 1835 – Barcelona, 1894). Quan va morir, va deixar una herència important destinada a obres de beneficència. Administrada pel seu germà Bonaventura Fontanills, la va destinar a diverses millores a la vila. L’obra més destacada va ser la construcció de la capella del Cementiri, perquè s’hi enterressin persones amb pocs recursos. En agraïment, l’Ajuntament va posar el seu nom al carrer on hi havia la casa familiar, el carrer de Santa Rosa.

 Àudio Montserrat Anguera

 Àudio Maria Teresa Cisa

 Àudio Antonio Urrutia

Carrer de Maria Ferrer Mosset

Maria Ferrer i Mosset (el Masnou, 1912 – Banyoles, 1985) fou poetessa i mestra. De jove havia col·laborat amb la revista La Dona Catalana, i també en programes de la Festa Major del Masnou, en què va publicar poesies del 1932 al 1936. Va ser també cantaire de l'Orfeó Masnoví. Durant la Segona República va ser mestra a les escoles del Masnou. Acabada la guerra, se’n va anar a viure a Girona. El 1973 va guanyar el primer premi de poesia Josep Munteis, dels premis Ciutat d'Olot. L'any 1992, l'Ajuntament acordà posar el seu nom a aquest tram de carrer, a prop d’on havia viscut.

 Àudio Montserrat Anguera Guna

 Àudio Nuria Toran o Joan Puig Marcos

Plaça de Marcel·lina de Monteys

Marcel·lina de Monteys i Xuriquer (?, 1874 – Barcelona, 1957) va ser l’esposa del primer marquès del Masnou, Romà Fabra i Puig. Molt compromesa amb la vila, juntament amb el seu marit, va finançar obres benèfiques i construccions com la Casa Benèfica, l’Escola Ocata o la reconstrucció de l’església parroquial després de la Guerra Civil. L’any 1945, l’Ajuntament li va dedicar aquesta plaça. La plaça també és coneguda popularment com la plaça dels Cavallets, ja que s’hi solien posar les atraccions de fira durant la Festa Major.
 Àudio Montserrat Anguera Guna
 Àudio Nuria Toran o Joan Puig Marcos

Altres testimonis

 Àudio Jordi Milà Carcereny

 Àudio Aurora Mateu Botey

 Àudio Ramon Asensio Cardell

Fòrums i jornades participatives

PARTICIPA-HI!

Escull en què vols participar i forma part del PEM.

Últimes notícies publicades

AL MASNOU, L’EDUCACIÓ ENS MOU!

No et perdis res de tot el que publiquem sobre el PEM.

SUMA’T AL GRUP IMPULSOR

Tothom qui vulgui aportar idees per fer del Masnou una vila educadora i participar en l’elaboració del PEM pot adherir-se al Grup Impulsor.