En aquest indret hi havia l’antiga fàbrica tèxtil Maristany Hermanos (popularment Cal Soberano), fundada l’any 1877. Va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de la vila, juntament amb Can Xala. Hi treballaven prop d’un 80 % de dones, que teixien veles per a vaixells i, més tard, sacs i lones. Als anys seixanta, al costat, s’hi va instal·lar la fàbrica tèxtil DOGI, que va anar comprant terrenys de la fàbrica de Cal Soberano. Quan la DOGI va canviar de lloc, es va crear la plaça actual i l’Ajuntament va decidir homenatjar les treballadores de les fàbriques posant el nom actual a la plaça.

Àudio Rosa Maria Humet Llinàs

Àudio Salvador Armero

Àudio Gerardo Maristany Buscà

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

Maria Canaleta i Abellà (Barberà de la Conca, 1896 – el Masnou, 1980) va ser mestra i directora de l’escola municipal del Masnou (actual Escola Ocata) durant molts anys. Va ser destinada al Masnou l’any 1923, on va treballar la resta de la seva vida, tret del període de 1939 a 1942, en què va ser depurada per la seva ideologia d'esquerres i catalanista i va ser destinada fora de Catalunya. Va ensenyar segons el mètode Montessori, basat en l'experimentació. Fou molt estimada per les seves alumnes. L'any 1980, l'Ajuntament va posar el seu nom a aquest nou carrer de la vila.

 Àudio Jordi Pericot Canaleta

Marta Font Jordana

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

Les germanes Escardó Valls són Maria del Pilar (Barcelona, 1892 – 1969) i Maria Cinta (Barcelona, ? – 1971). Vivien a Barcelona i passaven el cap de setmana i els estius al Masnou. Tenien un germà anomenat Josep Maria, intendent mercantil, que va morir als 44 anys, l’any 1944, quan l’avió en què viatjava es va estavellar. Seguint el designi del seu germà d’erigir un temple, les germanes van comprar un terreny davant de casa seva i hi van construir una església (l’església del Pilar). Per aquesta raó es va posar el seu nom a un carrer de la zona.

 Àudio Rosa Pagès Arenas

Àudio Marta Font Jordana

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, 1873 – Barcelona, 1961) fou mestra i pedagoga, i va contribuir notablement al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Va desenvolupar una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius i va aplicar la pedagogia de l'Escola Nova, que posava els infants al centre del projecte educatiu –respectava la seva individualitat i els seus interessos– i es mantenia fidel als principis d'escola pública, laica i catalana. Al Masnou es va posar el seu nom a una escola i a aquest carrer.

 Àudio Maite Pou Grau

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

El carrer de l’Esperança deu el nom a la hisendada Esperança Font Roda (Tarragona, 1811 – Barcelona, 1880), propietària de Can Malet per matrimoni amb el darrer hereu, Gaspar Malet Cases. Posseïa terres al voltant de Can Malet, al centre de la vila. L’any 1847 va urbanitzar el seu terreny, anomenat la Mina, per on passava la mina d’aigua Malet, per construir-hi cases i carrers, i hi va crear el carrer que du el seu nom.

 Àudio Rita Poch Soler

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

El carrer es diu així en record de Rosa Fontanills Rosés (el Masnou, 1835 – Barcelona, 1894). Quan va morir, va deixar una herència important destinada a obres de beneficència. Administrada pel seu germà Bonaventura Fontanills, la va destinar a diverses millores a la vila. L’obra més destacada va ser la construcció de la capella del Cementiri, perquè s’hi enterressin persones amb pocs recursos. En agraïment, l’Ajuntament va posar el seu nom al carrer on hi havia la casa familiar, el carrer de Santa Rosa.

 Àudio Montserrat Anguera

 Àudio Maria Teresa Cisa

 Àudio Antonio Urrutia

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

Maria Ferrer i Mosset (el Masnou, 1912 – Banyoles, 1985) fou poetessa i mestra. De jove havia col·laborat amb la revista La Dona Catalana, i també en programes de la Festa Major del Masnou, en què va publicar poesies del 1932 al 1936. Va ser també cantaire de l'Orfeó Masnoví. Durant la Segona República va ser mestra a les escoles del Masnou. Acabada la guerra, se’n va anar a viure a Girona. El 1973 va guanyar el primer premi de poesia Josep Munteis, dels premis Ciutat d'Olot. L'any 1992, l'Ajuntament acordà posar el seu nom a aquest tram de carrer, a prop d’on havia viscut.

 Àudio Montserrat Anguera Guna

 Àudio Nuria Toran o Joan Puig Marcos

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari

Marcel·lina de Monteys i Xuriquer (?, 1874 – Barcelona, 1957) va ser l’esposa del primer marquès del Masnou, Romà Fabra i Puig. Molt compromesa amb la vila, juntament amb el seu marit, va finançar obres benèfiques i construccions com la Casa Benèfica, l’Escola Ocata o la reconstrucció de l’església parroquial després de la Guerra Civil. L’any 1945, l’Ajuntament li va dedicar aquesta plaça. La plaça també és coneguda popularment com la plaça dels Cavallets, ja que s’hi solien posar les atraccions de fira durant la Festa Major.
 Àudio Montserrat Anguera Guna

 Àudio Nuria Toran o Joan Puig Marcos

Escolta altres entrevistes que no formen part d’aquest itinerari